Manifest

Juntes en peu de guerra. Cap agressió sense resposta!

El cap de setmana del 21 i 22 de novembre, en menys de 48 hores de diferència, dues persones pertanyents a la comunitat LGBTI han estat agredides violentament a la ciutat de Barcelona. Malauradament aquests fets no són una excepció, sinó que posen de manifest una realitat que tendeix a empitjorar dia a dia. Encara no hem acabat l’any i ja són 173 les incidències LGBTI-fòbiques registrades a Catalunya, cosa que implica un augment del 41,7% en els últims dos anys.

Les violències que patim com a col·lectiu són molt diverses i van molt més enllà d’agressions físiques. La invisibilització a les aules des de petites també és violència. La indiferència i el silenci dels nostres entorns també ens mata. Som un col·lectiu amb una gran probabilitat de ser precaritzades; parlem del 85% de taxa d’atur entre les persones trans o de la necessitat d’ajustar-nos a l’heteronorma per poder accedir al món laboral. Des de ben petites, a les trans, bolleres, intersexuals, bis o mariques i de classe obrera ens han dit que hem de maquillar i amagar la nostra identitat per tal de sobreviure.

Donada la situació, exigim que la Generalitat de Catalunya es comprometi fermament i d’una vegada per totes a desenvolupar la llei 11/2014, una llei que hauria de garantir els drets de les persones trans, lesbianes, intersexuals, bisexuals i homosexuals, drets que són sistemàticament trepitjats, i l’emplacem a implementar-la amb tots els mitjans que siguin necessaris.  La comunitat existeix més enllà de les grans ciutats, i en les diferents parts del país aquesta té unes necessitats i unes discriminacions diverses de les quals les diferents administracions n’ha de ser conscients. És vergonyós que la immensa majoria de les agressions LGBTI-fòbiques s’acabin arxivant sense cap conseqüència pels agressors. A més a més, és imprescindible i urgent una major preparació per part del cos dels mossos d’esquadra que faciliti al col·lectiu la formalització de les denúncies. És imperant evitar el que succeeix actualment: el 71,3% de les agressions a Catalunya no s’arriben a denunciar. Aquestes agressions posen de manifest el perill real al qual ens exposem diàriament i que no podem esperar ni un segon més; si ens toquen a una, ens toquen a totes.

Com a col·lectiu, ens comprometem a seguir fent xarxes de cures i suport mutu de manera constant, no només quan companyes siguin agredides. La comunitat LGTBI no som un subjecte passiu, sinó que som i serem un subjecte actiu en la defensa de les nostres existències, que qüestionen el sistema de valors bàsics del cisheteropatriarcat. Estem orgulloses de les nostres dissidències sexuals i de gènere; les hem portat, les portem i les portarem per bandera. Quan se’ns ha atacat o quan se’ns ha intentat esborrar ens hem fet més fortes. Combatrem l’embat de l’extrema dreta i els seus discursos d’odi d’on neix la justificació ideològica de les agressions masclistes cap al col·lectiu LGTBI.

Som aquí, som una realitat i no farem un pas enrere; ens mobilitzarem tant com calgui. Els nostres drets no són discutibles. La nostra existència no és discutible. No som ciutadanes de segona, som desviades en peu de guerra. Si negueu la nostra existència, serem resistència.

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: